Vam aterrar a Dubai a primera hora del matí. En el trajecte entre l’aeroport i la casa del meu germà U. ja vaig quedar parat de veure alguns dels canvis de la ciutat: nous edificis i noves infraestructures pertot arreu. La ciutat estava coberta per una mena de boira marronosa, com si fos pol·lució. Després vaig saber que això és molt habitual per la pols del desert, que està a tocar. Vaja, és que Dubai està al desert. Dues o tres vegades l’any també hi ha tempestes de sorra.
El dia lluïa un sol generós per als meus estandards londinencs, però simplement habitual tractant-se d’Orient Mitjà. El taxi ens va portar fins a la urbanització dels meus germans (a Dubai es viu en una urbanització o en un gratacels) i allò em va semblar Miami. Sol tot l’any, mar, cases, palmeres, llacs i gespa. I una llum diferent a la d’Europa. També l’estil de vida em recordava a Florida: les grans atraccions consisteixen a anar a la piscina, a un restaurant, a un centre comercial o a fer una partideta de golf. I, com a Amèrica, s’ha d’utilitzar el cotxe per anar a tot arreu. No m’estranya: omplir un dipòsit de gasolina d’un Porsche Cayenne a Barcelona et costa més de 100 euros. A Dubai, menys de 20 euros. Això fa que al país pràcticament no s’hi venguin cotxes diesel: per a què els vols?
Després de dormir una mica per recuperar les hores de son que el canvi horari ens havia robat, vam anar al Bab al Shams, un magnífic hotel que està emmig del desert. Té una immensa piscina a tocar de les dunes. Allà ens banyàrem, dinàrem i passàrem la tarda prenent un te moro mentre es ponia el sol. Dubai t’ofereix això: nivell de vida i un punt d'exotisme.
A la nit, van venir uns de la tele (la nostra) a sopar a casa del V. i la E. Estaven preparant un reportatge sobre Dubai i volien parlar amb ells sobre la vida a l’emirat. Bàsicament, volien assessorament. Pel que es va veure, anaven bastant perduts i no sabien com enfocar el reportatge, cosa que em va sorprendre perquè ja portaven una setmana living la vida loca al país. Jo de gran vull ser com ells. Afortunadament, crec que el sopar els va servir per aclarir una mica les idees.
Abans que se n’anéssin, vam veure plegats per Al Jazeera Sports la derrota del Madrid al camp del Betis. I, quan ja eren fora, els que quedàvem vam empalmar —en els dos sentits de la paraula— amb la victòria del Barça al camp del Saragossa. Fantàstic punt final a la nostra primera jornada a Dubai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada